«Jo em sé els plans que tinc sobre vosaltres, oracle de Jahvè, a plans de benestar i no de desventura, per donar-vos el futur que espereu.» (Jeremies 29:11, La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat)

 «Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo vos donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor.» (Jeremies 29:11, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 Jehovà Déu va dir als seus servents que tenia la intenció de donar-los un futur de pau. Tot i que estes paraules anaven dirigides a gent del passat, encara descriuen els pensaments de Déu. Ell és «el Déu de l’esperança» (Romans 15:13). De fet, va registrar estes promeses en la Bíblia i així, gràcies a elles, «mantenim l’esperança» (Romans 15:4).

 Estes paraules formaven part d’una carta enviada als israelites que havien sigut duts captius des de Jerusalem a Babilònia (Jeremies 29:1). b Déu els va dir que el seu exili duraria molt de temps i que haurien de construir-se cases, plantar horts i tindre fills i filles (Jeremies 29:4-9). No obstant, va afegir: «Quan s’hauran complit setanta anys a Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que vos vaig fer de retornar-vos [a Jerusalem]» (Jeremies 29:10). Així, Déu els va assegurar que no s’oblidaria d’ells i que la seua esperança de tornar a casa es faria realitat (Jeremies 31:16, 17).

 Déu va mantindre la seua promesa als israelites. Tal com havia predit, Babilònia va ser conquistada pel rei persa Cir (Isaïes 45:1, 2; Jeremies 51:30-32). Llavors, Cir va permetre als jueus que tornaren al seu país. Després de 70 anys de captiveri, tornaren a Jerusalem (2 Cròniques 36:20-23; Esdres 3:1).

 El compliment de la promesa de Jeremies 29:11 és una garantia per als qui en l’actualitat confien en les promeses de Déu. Entre estes promeses està la de disfrutar de pau per tota la terra davall del govern del Regne de Déu en mans de Jesucrist (Salm 37:10, 11, 29; Isaïes 55:11; Mateu 6:10).