«He fet conéixer el teu nom»

«He fet conéixer el teu nom als qui tu has pres del món [...]. Jo els he fet conéixer el teu nom, i els el faré conéixer més encara.» (JOAN 17:6, 26)

A què es referia Jesús? Jesús va donar a conéixer el nom de Déu utilitzant-lo en la predicació. Segur que el pronunciava quan llegia les Escriptures, cosa que feia molt a sovint (Lluc 4:16-21). També va ensenyar als seus deixebles a demanar: «Pare, santifica el teu nom» (Lluc 11:2).

L’exemple dels primers cristians. L’apòstol Pere els va dir als ancians de Jerusalem que Déu havia escollit d’entre les nacions «un poble que porta el seu nom» (Fets 15:14). Els apòstols i els altres deixebles de Jesús predicaven: «Tots els qui invoquen el nom del Senyor [Jehovà] se salvaran» (Fets 2:21; Romans 10:13). També incloïen el nom diví en els seus escrits. En una recopilació de lleis jueves conegudes com La Tosefta —que es va completar al voltant de l’any 300— es parla de la crema d’escrits cristians. En ella es diu: «[Els evangelis] i els llibres dels sectaris [probablement els judeocristians] no han de salvar-se del foc; es deixen cremar en el seu lloc, ells i el nom de Déu que continguen».

Qui fa hui en dia lo mateix? El pròleg de la Revised Standard Version de la Bíblia —edició autoritzada pel Consell nacional d’esglésies de Crist en els Estats Units— diu: «L’ús de qualsevol nom propi per al Déu que és un i únic, com si hi haguera altres déus dels quals ell haguera de ser distingit, va ser discontinuat en el judaisme abans de l’era cristiana i és completament inapropiat per a la fe universal de l’Església Cristiana». Per això esta versió va usar el títol Senyor en comptes del nom de Déu. El Vaticà, per la seua part, no fa molt va fixar la següent norma als seus bisbes: «En les celebracions litúrgiques, en els cants i oracions, el Nom de Déu en la forma del tetragrama JHVH no ha d’utilitzar-se ni pronunciar-se». *

Qui utilitza i dona a conéixer el nom de Déu hui en dia? Un jove anomenat Sergey, quan encara era adolescent en Kirguizistan, va vore una peŀlícula on es deia que el nom de Déu era Jehovà. Durant els següents 10 anys no va tornar a escoltar eixe nom. Mentrestant, es va mudar als Estats Units, i allí va ser on dos testimonis de Jehovà tocaren a la seua porta i li mostraren amb la Bíblia quin era el nom diví. Sergey es va alegrar de trobar una religió que gastara el nom de Déu. Un diccionari, davall l’entrada Jehovà Déu, diu: «Deïtat suprema i única deïtat adorada pels testimonis de Jehovà» (Webster’s Third New International Dictionary).

[Nota]