Després de completar un curs de cinc mesos d’estudi intens de la Bíblia, la classe 136 de l’Escola de Galaad es va graduar el dissabte 8 de març del 2014. En esta escola, Testimonis de Jehovà d’experiència aprenen a ser més eficaços en la predicació i a enfortir la fe dels seus germans. L’assistència total al programa va ser de 11.548, tant els que estigueren presents al centre educatiu dels Testimonis de Jehovà a Patterson (Nova York) com els que ho veieren per videoconferència des del Canadà, Jamaica, Puerto Rico i els Estats Units.

«Tingueu els mateixos sentiments.» David Splane, un membre de la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà, va presidir el programa i utilitzà les paraules d’introducció de Filipencs 2:5-7: «Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist». Quan Jesús va estar a la terra, en lloc de preocupar-se per la seua posició, es va entregar humilment al servici de Déu.

Per exemple, Jesús va rebutjar cadascuna de les temptacions del Diable amb les paraules «l’escriptura diu» i citant després el que Moisés va dir a la nació d’Israel (Mateu 4:4, 7, 10; Deuteronomi 6:13, 16; 8:3). Jesús podria haver-li parlat amb l’autoritat que ell tenia com a Fill de Déu, però humilment va valorar el treball de Moisés. Igualment, hem de reconéixer les habilitats dels altres i seguir encomiant-los de continu.

El germà Splane també va destacar l’actitud correcta que Jesús demostrà al final de la seua vida a la terra. En una oració, Jesús va dir: «Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existira» (Joan 17:4, 5). A més, Jesús no va buscar més privilegis. Únicament va demanar ser restaurat a la seua posició, la seua faena anterior, quan pujara al cel. De la mateixa manera, els graduats deuen imitar Jesús al centrar-se en el seu servici en comptes de la posició que ocupen, encara que no reben altres privilegis quan tornen a les seues assignacions.

«Sacrificis sense penediment.» William Malenfant, ajudant del Comité d’Ensenyança de la Junta Directiva, va animar els estudiants a seguir l’exemple d’abnegació de Pau. L’apòstol va fer molts sacrificis pel servici a Déu i mai va mirar arrere. Va dir: «Tinc un objectiu: oblidar-me d’allò que queda arrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant» (Filipencs 3:13, 14).

Si fan els sacrificis sense penedir-se, els estudiants imitaran els servents fidels de Déu de temps antics i moderns. El germà Malenfant va citar de Clara Gerber Moyer, una germana que començà a servir Jehovà de xicoteta. Ella escriví: «Quan pense en els 80 anys que porte servint plenament a Déu em done compte del privilegi que tinc. No em penedisc de res! Si tornara a nàixer de nou, viuria de la mateixa manera».

«Prediqueu el regne amb els àngels i com a àngels.» Gerrit Lösch, un membre de la Junta Directiva, va ajudar els estudiants a valorar els dos privilegis especials que disfruten aquells que prediquen. Per una banda, servixen com a àngels de Déu quan donen el missatge de la bona nova del Regne, ja que la paraula hebrea i grega que s’usa per a àngel es pot traduir també com a missatger. Per altra banda, prediquen les bones notícies sota la direcció de les criatures angèliques com va fer el deixeble Felip (Fets 8:26-35).

El germà Lösch va relatar algunes experiències que els Testimonis de Jehovà han tingut en la seua predicació del Regne. Per exemple, Gabino, un Testimoni de Mèxic que normalment toca una o dos vegades a la porta, en una ocasió ho va fer fins a quatre vegades. L’home que va eixir li va dir a Gabino que estava a punt de llevar-se la vida. «Ja tenia la corda al coll —va dir l’home— quan cridares per quarta volta. A l’insistir tant, m’he llevat la corda per obrir la porta. Gràcies! Si no ho hagueres fet, ja m’hauria penjat.»

Encara que experiències com esta poden ser casualitat, nosaltres sabem que moltes no ho són. Amb tot, és una evidència que els àngels de Déu estan dirigint l’obra de predicació mundial (Apocalipsi 14:6).

«Aquell que és honorable serà beneït.» Michael Burnett, un instructor de Galaad, va tractar este tema usant l’exemple de Jabés, un descendent de Judà, qui va ser el més honorable dels seus germans. Jabés va orar a Déu: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofrisca» (1 Cròniques 4:9, 10).

Els estudiants poden imitar l’exemple d’honor de Jabés al ser específics en les seues oracions, sobretot quan demanen a Déu ajuda per complir amb el propòsit del seu entrenament a Galaad. També poden demanar-li que els protegisca del mal, no llevant-los tots els seus efectes, sinó ajudant-los a evitar el desànim per les dificultats o per les proves de Satanàs. Així com Déu va respondre l’oració de Jabés, també ho farà igual amb els estudiants de Galaad.

«Mantingueu el foc de l’esperit.» Mark Noumair, ajudant del Comité d’Ensenyança i instructor de Galaad, va basar el discurs en 1 Tessalonicencs 5:16-19. De la mateixa manera que el foc literal necessita combustible, oxigen i una font continua de calor, els estudiants van rebre tres consells per mantindre l’entusiasme, o el foc, en la predicació.

El primer va ser: «Viviu sempre contents» (1 Tessalonicencs 5:16). Els estudiants obtindran goig —el combustible del seu entusiasme— si mediten en la benedicció de tindre l’aprovació de Jehovà. El segon: «Pregueu contínuament» (1 Tessalonicencs 5: 17). L’oració és com l’oxigen que aviva el foc. Hauríem de dedicar més temps a orar i obrir-li el nostre cor a Déu. I el tercer: «Doneu gràcies en tota ocasió» (1 Tessalonicencs 5: 18). Un cor agraït enfortirà la nostra relació amb Jehovà i amb els nostres germans. «Manteniu el sentiment de gratitud —digué el germà Noumair— i fugiu del sentiment oposat, l’esperit de la crítica.»

«Alabeu Jehovà amb els estels.» Sam Roberson, instructor d’escoles bíbliques, va començar la conferència amb expressions de la Bíblia que mostren que el Sol, la Lluna i els estels alaben Jehovà (Salm 19:2 [v. 1 en altres bíblies]; 89:38 [v. 37 en altres bíblies]; 148:3). Explicà que els estudiants també tenen el privilegi d’alabar Jehovà i els va animar a representar algunes experiències positives de la seua predicació. Per exemple, quan un estudiant que estava conduint va detindre el cotxe per deixar passar un home en cadira de rodes, l’home li va donar les gràcies. Després, en la conversa, l’estudiant el va encomiar per la seua actitud i l’home va acceptar la invitació de fer un curs bíblic. A més, com l’estudiant de Galaad el va visitar durant les setmanes següents, va tindre l’oportunitat de donar testimoni a aquells que anaven a visitar-lo. El resultat d’aquella conversa inicial va ser que es començaren set cursos bíblics.

«Madureu mitjançant l’educació divina.» Donald Gordon, ajudant del Comité de Publicacions, va entrevistar dos parelles de la classe. Un dels germans entrevistats va recordar unes paraules que es troben a Efesis 3:16-20 que es destacaren durant tot el curs. Estes ajudaren els estudiants a enfortir-se al ser humils i accessibles, a més de reconéixer que Jehovà encara té molta faena per a cada testimoni. Una de les germanes va dir que agraïa com un instructor els va animar a no ser com peixos grans en una peixera on no tenen lloc per a créixer, sinó com peixos menudets en un gran oceà. I afegí: «He aprés que si em considere poca cosa dins de l’organització de Jehovà, ell em farà créixer espiritualment».

«Déu meu, recorda’t de mi.» Mark Sanderson, membre de la Junta Directiva, va fer el discurs principal del programa de graduació. El títol va ser una expressió de l’oració de Nehemies: «Déu meu, recorda’t de mi» (Nehemies 5:19; 13:31). Nehemies no tenia por si d’alguna manera Jehovà s’oblidava d’ell o del seu servici. Amb tot, li va demanar que el recordara amb carinyo i que el beneïra.

Igualment, els estudiants poden confiar que Jehovà de segur es recordarà d’ells si apliquen les lliçons bàsiques que han aprés a Galaad. Per exemple, la seua principal motivació per servir Jehovà deu ser l’amor que li tenen (Marc 12:30). Abraham va estimar Jehovà amb tot el cor i Ell el recordà amb carinyo. Inclús quan Abraham havia mort feia milers d’anys, Déu es va referir a ell com a «amic meu» (Isaïes 41:8).

El germà Sanderson després va recordar als estudiants la importància d’estimar els altres, especialment els germans i germanes de la congregació (Marc 12:31). Igual que el bon samarità, qui es va «comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers», haurien de prendre la iniciativa i donar una mà a qui ho necessite (Lluc 10:36). Per il·lustrar el punt va utilitzar l’exemple de Nicholas Kovalak, un graduat de Galaad que ha estat visitant les diferents zones dels responsables itinerants. Tots coneixien al germà Kovalak per l’amor que mostrava. En una ocasió, va aconsellar un responsable itinerant i la seua dona a ser diligents en el seu servici amb l’expressió: «Comença prompte en el dia, prompte en la setmana, prompte en el mes, prompte en l’any». Però després de fixar-se en el ritme que portava la germana durant uns dies, li va dir: «Oblida del que t’he dit. Ja estàs treballant molt. Baixa el ritme perquè pugues aguantar molt de temps». Este consell bondadós i compassiu ha ajudat la germana a seguir en el servici a temps complet durant dècades.

Per acabar, el germà Sanderson va encoratjar els estudiants a complir amb el propòsit del curs a l’ensenyar i entrenar a altres (2 Timoteu 2:2). A mesura que vagen treballant en les seues assignacions, faran més forta i estable la germandat. Jehovà ho vorà i de segur ho recordarà sempre (Salm 20:1-5).

Conclusió. Després de l’entrega dels diplomes, un dels graduats va llegir una carta d’agraïment en nom de tota la classe. Quinze membres de la classe finalitzaren el programa cantant a cappella una versió de la cançó número 123 del Cantem a Jehovà titulada «Nuestros pastores son un regalo de Dios».