Com en molts altres països, el nombre de persones majors en Austràlia està creixent. Alguns d’estos majors se’n van a viure a centres geriàtrics, on els membres del personal estan pendents de les seues necessitats diàries i de salut.

Per descomptat, molts dels residents dels geriàtrics necessiten més que tan sols assistència física. A voltes estan avorrits, se senten sols o, fins i tot, desemparats. Els testimonis de Jehovà porten esperança i consol cada setmana a dos residències d’ancians de Portland, un poble de l’estat de Victòria (Austràlia).

Uns Testimonis de la localitat es reunixen amb un grup de residents per a parlar-los de temes bíblics, com ara successos rellevants de la vida de Jesús. Jason ens explica el procediment: «Llegim un passatge de la Bíblia i després l’analitzem». Com molts dels qui vénen tenen problemes de salut, els Testimonis també els donen esperança i ànims al parlar-los de la promesa que Déu ha fet d’eliminar les malalties i la mort.

Tony, un Testimoni local, ens diu: «Vam començar amb visites de mitja hora, però els residents volien que les allargàrem. Així que ara les dissertacions duren sobre una hora, encara que una resident va dir que li agradaria que en duraren dos!». Com alguns no poden vore, alçar-se del llit o sostindre coses en la mà, els Testimonis els ajuden i els animen a participar tant com puguen en les dissertacions.

Com a part de la visita, els Testimonis i els residents canten alguns càntics d’alabança a Déu, i sovint els majors es queden amb ganes de més. John, a un dels residents, conta: «Ens encanta la música que poseu. Ens ajuda a comprendre i respectar Déu». Judith, una resident cega, s’ha ensenyat de memòria la lletra dels seus càntics favorits!

Als Testimonis els preocupa el benestar de tots els majors. Un voluntari que li diuen Brian diu que si els residents no es troben bé, els Testimonis van a vore’ls a les seues habitacions. «Xarrem amb ells i els preguntem com estan. A voltes tornem un altre dia per a vore si es troben millor.»

Molts residents del centre geriàtric aprecien les visites. Peter, qui no se’n perd cap, diu: «Quines ganes que tornen a vindre!». Judith els diu als assistents que la cuiden: «És dimecres! Per favor, arregleu-me per a la visita, que no vull fer tard!».

Les persones majors disfruten del que estan aprenent, mai s’havien sentit tan a prop de Déu. Després d’analitzar una de les ensenyances de Jesús, Robert va dir: «Mai havia comprés este passatge de la Bíblia. I ara sí!». David, qui ha aprés la importància que té orar, diu: «M’ha ajudat a tindre una relació amb Déu, ha fet que Déu siga real per a mi».

Als residents els emociona aprendre l’esperança que dóna la Bíblia per al futur. Una resident que li diuen Lynette va dir als Testimonis: «Gràcies per confortar-nos amb la Bíblia». Una altra dona major va dir: «Déu vos ha enviat!».

Margaret ha disfrutat tant de les visites que ara assistix regularment a les reunions dels testimonis de Jehovà en la Sala de reunions de la localitat. Açò representa un gran esforç per a ella perquè està delicada de salut i té la mobilitat reduïda. Ella els diu als Testimonis: «Ens heu tornat a tots la iŀlusió de viure».

Els treballadors del centre també valoren les visites dels Testimonis. Anna, una Testimoni de la localitat, diu: «El personal anima els residents a vindre a les dissertacions perquè noten que les persones majors estan més contentes després». Brian, a qui ja hem citat abans, afegix: «El personal del centre és amigable i cooperatiu. Canvien la seua rutina per a ajudar-nos».

Els familiars dels residents estan encantats de vore lo molt que disfruten els seus majors de les consideracions. La filla d’una resident va alabar els Testimonis amb estes paraules: «Esteu fent una labor meravellosa per ma mare».