Primera carta als Corintis 12:1-31
12 Germans, pel que fa als dons espirituals,+ no vull que estigueu en la ignorància.
2 Vosaltres sabeu que, quan éreu gent de les nacions,* us deixàveu influenciar i éreu arrossegats cap als ídols muts,+ i els seguíeu allà on us portaven.
3 Però ara vull que sapigueu que ningú pot dir: «Maleït sigui Jesús!», si parla per l’esperit de Déu, i que ningú pot dir: «Jesús és Senyor!», si no és per esperit sant.+
4 Hi ha diferents dons, però un mateix esperit.+
5 Hi ha diferents ministeris,+ però un mateix Senyor.
6 Hi ha diferents maneres com actua l’esperit, però és el mateix Déu qui les duu a terme en tots.+
7 Ara bé, l’esperit es manifesta en cadascun de nosaltres per beneficiar els altres.+
8 Perquè un rep el do de parlar amb saviesa* per mitjà de l’esperit; un altre, el de parlar amb coneixement gràcies al mateix esperit;
9 un altre, el de la fe+ pel mateix esperit; un altre, el de curar+ per mitjà d’aquest únic esperit;
10 un altre, el de fer miracles;+ un altre, el de profetitzar; un altre, el de reconèixer els missatges inspirats;+ un altre, el de parlar en llengües,+ i un altre, el d’interpretar llengües.+
11 Però totes aquestes maneres d’actuar les duu a terme el mateix esperit, que les distribueix a cadascú com ell vol.
12 Perquè el cos, tot i ser un, té molts membres, i tots els membres d’aquest cos, encara que són molts, formen un sol cos.+ Així també és el Crist.
13 Perquè tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem sigut batejats per un sol esperit per formar un sol cos, i a tots se’ns ha donat a beure un sol esperit.
14 De fet, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts.+
15 Si el peu digués: «Com que no soc mà, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos.
16 I si l’orella digués: «Com que no soc ull, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos.
17 Si tot el cos fos ull, com podria escoltar? Si tot fos orella, com podria olorar?
18 Però Déu ha coŀlocat cada membre del cos com li ha semblat bé.
19 Si tots fossin el mateix membre, on seria el cos?
20 Així doncs, hi ha molts membres, però un sol cos.
21 L’ull no pot dir a la mà: «No et necessito.» I el cap tampoc pot dir als peus: «No us necessito.»
22 Al contrari, els membres del cos que semblen més dèbils són necessaris,
23 i les parts del cos que pensem que són menys honroses les tractem amb més honra.+ Així, les parts menys dignes reben més dignitat,
24 mentre que les parts més atraients no necessiten res. Però Déu ha fet el cos de tal manera que ha donat més honra a la part que la necessitava,
25 perquè no hi hagi divisions al cos, sinó que els seus membres es preocupin els uns pels altres.+
26 Si un membre pateix, tots els altres membres pateixen amb ell.+ Si un membre rep honra, tots els altres membres se n’alegren amb ell.+
27 Vosaltres sou el cos de Crist,+ i cadascun de vosaltres n’és un membre.+
28 A la congregació, Déu ha assignat les persones així: primer, els apòstols;+ segon, els profetes;+ tercer, els mestres;+ després, els que fan miracles;+ llavors, els que tenen el do de curar;+ els que donen serveis d’ajuda; els que tenen capacitat per dirigir;+ els que parlen en llengües.+
29 Veritat que no tots són apòstols ni tots són profetes ni tots són mestres ni tots fan miracles?
30 Veritat que no tots tenen el do de curar ni tots parlen en llengües+ ni tots són intèrprets?*+
31 Continueu esforçant-vos per rebre els dons més grans.+ Amb tot, us ensenyaré un camí superior.+
