Job 32:1-22

  • El jove Elihú s’uneix a la conversa (1-22)

    • Està enfurismat amb Job i els seus amics (2, 3)

    • Ha esperat respectuosament abans de parlar (6, 7)

    • «L’edat per si sola no fa que algú sigui savi» (9)

    • Elihú té ganes de parlar (18-20)

32  Llavors aquells tres homes no van respondre res més a Job, perquè ell estava convençut que era just.+  Però Elihú, el fill de Baraquel, el buzita,+ de la família de Ram, estava molt furiós. Es va enfurismar amb Job per haver intentat demostrar que ell tenia la raó, i no pas Déu.+  També es va posar molt furiós amb els tres amics de Job perquè, com que no havien pogut trobar una bona resposta, havien declarat Déu culpable.+  Elihú s’havia esperat per contestar a Job, perquè aquells tres homes eren més grans que ell,+  i quan va veure que no tenien res més a dir, es va enfurismar.  Aleshores Elihú, el fill de Baraquel, el buzita, va començar a parlar i va dir: «Jo soc jovei vosaltres sou grans.+ Per respecte m’he quedat callat+i no m’he atrevit a dir-vos el que sé.   Vaig pensar: “Que parli l’edat,i que els que tinguin molts anys facin conèixer la saviesa.”   Però el que fa que una persona tingui entenimentés l’esperit que hi ha en ella, l’alè del Totpoderós.+   L’edat per si sola no fa que algú sigui savi,ni és la gent gran l’única que entén el que és correcte.+ 10  Per això dic: “Escolta’m,que jo també et diré el que sé.” 11  He esperat que acabéssiu de parlar;he estat escoltant els vostres raonaments+mentre pensàveu què volíeu dir.+ 12  Us he prestat molta atenció,però cap de vosaltres ha pogut demostrar que Job estava equivocat*ni contestar als seus arguments. 13  Així que no digueu: “Hem trobat la saviesa. És Déu qui el corregeix, no pas un home.” 14  Les paraules de Job no anaven dirigides contra mi;per això, jo no li respondré amb els mateixos arguments que vosaltres. 15  Aquests homes estan desconcertats, no tenen més respostes;no tenen res més a dir. 16  He esperat, però ja no parlen;estan aquí parats sense contestar res més. 17  Per això jo també parlaré,jo també diré el que sé, 18  perquè tinc moltes coses a dir;dins meu, l’esperit m’obliga a parlar. 19  Per dins estic com el vi tancat, que no té respirador,com bots de vi nous a punt de rebentar.+ 20  Deixeu-me parlar per desfogar-me! Obriré els llavis per respondre. 21  No mostraré favoritisme a ningú,+ni adularé* cap home, 22  perquè no sé adular els altres;si ho fes, el meu Creador m’eliminaria ben aviat.

Notes a peu de pàgina

O «reprendre Job».
O «ni atorgaré un títol honorífic a».