1. Quin és el propòsit de Déu per a la Terra?

EL PROPÒSIT de Déu per a la Terra és realment meravellós. Jehovà vol que la Terra s’ompli de persones felices i sanes. La Bíblia diu que «Déu plantà un jardí a Edèn» i que «va fer brotar [...] tota mena d’arbres, agradables a la vista i bons per a menjar». Després, Déu va crear el primer home i la primera dona, Adam i Eva; els va posar en aquell entorn tan agradable, i els va dir: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la» (Gènesi 1:28; 2:8, 9, 15). Així doncs, Déu volia que els humans tinguessin fills, estenguessin el paradís a tota la Terra i cuidessin els animals.

2. (a) Com sabem que el propòsit de Déu per a la Terra es complirà? (b) Què diu la Bíblia sobre els humans i la vida eterna?

² Creus que mai es farà realitat el propòsit de Jehovà Déu que les persones visquin en un paradís a la Terra? Déu ho deixa ben clar: «Com ho he dit, ho duré a terme» (Isaïes 46:9-11; 55:11). En efecte, Déu complirà tot allò que es proposa! Ell afirma que la Terra «no l’ha creada com un caos [o «per a res», NM], sinó per a ser habitada» (Isaïes 45:18, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). Quina classe de persones volia Déu que visquessin a la Terra, i per quant temps? La Bíblia contesta: «Els justos posseiran  la terra, hi viuran per sempre més» (Salm 37:29, BEC; Apocalipsi [Revelació] 21:3, 4).

3. Quines condicions lamentables es veuen actualment a la Terra, i quines preguntes sorgeixen?

³ Evidentment, això encara no ha passat. Els humans es posen malalts i moren; fins i tot lluiten i es maten els uns als altres. Alguna cosa no va funcionar. En qualsevol cas, podem estar segurs que Déu no volia que la Terra fos com la coneixem avui. Què va passar? Per què no s’ha complert el propòsit de Déu? Cap llibre d’història escrit per homes no ens ho pot explicar, perquè el problema va començar al cel.

4, 5. (a) Qui va parlar realment amb Eva mitjançant una serp? (b) Com podria una persona decent i honesta convertir-se en un lladre?

⁴ El primer llibre de la Bíblia ens parla d’un opositor de Déu que es va posar de manifest al jardí d’Edèn. Se’l descriu com «la serp», però no es tractava d’un simple animal. L’últim llibre de la Bíblia l’identifica com «l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tot el món». També se l’anomena «la serp antiga» (Gènesi 3:1; Apocalipsi [Revelació] 12:9). Aquest àngel poderós, o criatura espiritual invisible, va utilitzar una serp per parlar amb Eva, de la mateixa manera que algú amb traça pot fer veure que la seva veu surt d’un ninot. Sens dubte, aquest àngel era present quan Déu va preparar la Terra per als humans (Job 38:4, 7).

⁵ Però si tot el que Jehovà crea és perfecte, qui va fer aquest «Diable» o «Satanàs»? Per dir-ho d’una manera senzilla, un àngel poderós de Déu es va convertir en el Diable per voluntat pròpia. Com va poder passar això? Doncs bé, oi que una persona decent i honesta es pot convertir en un lladre? Què el du a això? La persona potser permet que un desig incorrecte creixi dins el seu cor. Si hi segueix  pensant, el desig incorrecte pot fer-se molt intens. Aleshores, si es presenta l’oportunitat, pot acabar actuant segons el desig dolent que ha estat alimentant (Jaume 1:13-15, Interconfessional).

6. Com es va convertir un àngel poderós de Déu en Satanàs el Diable?

⁶ Això és el que va passar en el cas de Satanàs el Diable. Sembla que va sentir com Déu deia a Adam i Eva que tinguessin fills i omplissin la Terra amb la seva descendència (Gènesi 1:27, 28). Satanàs deuria pensar: «I per què tots aquests humans han d’adorar Déu? Que m’adorin a mi!». D’aquesta manera, un desig incorrecte va arrelar en el seu cor i, amb el temps, va acabar enganyant Eva dient-li mentides sobre Déu (Gènesi 3:1-5). Així es va convertir en «Diable», que vol dir «calumniador». Al mateix temps, es va fer «Satanàs», que significa «opositor».

7. (a) Per què van morir Adam i Eva? (b) Per què tots els descendents d’Adam envellim i morim?

⁷ Amb mentides i astúcia, el Diable va fer que Adam i Eva desobeïssin Déu (Gènesi 2:17; 3:6). Com a conseqüència, amb el temps van morir tal com Déu havia dit que els passaria si el desobeïen (Gènesi 3:17-19). Com que Adam es va convertir en una persona imperfecta quan va pecar, va transmetre aquest pecat a tota la seva descendència (Romans 5:12, BEC). Això es podria il·lustrar amb un motlle per fer pa. Si el motlle té un bony, què passa amb cada barra de pa que s’hi fa? Cada barra de pa sortirà amb un bony, o imperfecció. Igualment, cada ésser humà ha heretat un «bony» o imperfecció d’Adam. Per això, tots els humans envellim i morim (Romans 3:23).

8, 9. (a) En realitat, què va posar en dubte Satanàs? (b) Per què no va destruir Déu immediatament els rebels?

⁸ Quan Satanàs va incitar Adam i Eva a pecar contra Déu, en realitat estava encapçalant una rebel·lió.  Estava desafiant la manera de governar de Jehovà. De fet, Satanàs estava dient: «Déu és un mal governant. Diu mentides i priva de coses bones els seus súbdits. Els humans no necessiten que Déu els governi. Ells mateixos poden decidir què està bé i què està malament. I els aniria millor si jo els governés». Quines mesures prendria Déu  davant d’un desafiament tan insultant? Algunes persones pensen que Déu senzillament hauria d’haver destruït els rebels. Però s’hauria donat resposta d’aquesta manera al desafiament de Satanàs? S’hauria provat així que la forma de governar de Déu és bona?

⁹ El perfecte sentit de la justícia que té Jehovà no li va permetre matar els rebels immediatament. En lloc d’això, va decidir que es necessitava temps per respondre de manera satisfactòria al desafiament de Satanàs i provar que el Diable és un mentider. Per això Déu va determinar que deixaria que, durant un temps, els humans es governessin a si mateixos sota la influència de Satanàs. Al capítol 11 d’aquest llibre analitzarem per què Jehovà va prendre aquesta decisió i per què ha deixat que passés tant de temps per resoldre aquestes qüestions. Ara, però, convé pensar en el següent: van actuar bé Adam i Eva al refiar-se de Satanàs, que mai no havia fet res de bo per ells? Va estar bé creure’s que Jehovà, que els havia donat tot el que tenien, era un mentider cruel? Tu què hauries fet?

10. Com pots posar-te de part de Jehovà i donar una resposta al desafiament de Satanàs?

¹⁰ És bo meditar en aquestes preguntes perquè tots nosaltres ens enfrontem actualment a qüestions similars. De fet, tu tens l’oportunitat de posar-te de part de Jehovà i donar així una resposta al desafiament de Satanàs. Pots acceptar Jehovà com el teu Governant i contribuir a demostrar que Satanàs és un mentider (Salm 73:28; Proverbis 27:11, NM). Malauradament, dels milers de milions de persones que hi ha al món, només uns quants prenen aquesta decisió. Això fa que ens plantegem una altra pregunta important: ensenya realment la Bíblia que Satanàs governa aquest món?

11, 12. (a) Com deixa clar que Satanàs és el governant d’aquest món una temptació a què es va enfrontar Jesús? (b) Què més demostra que Satanàs governa aquest món?

¹¹ Jesús no va dubtar mai que Satanàs és el governant d’aquest món. Un cop, Satanàs va mostrar de manera miraculosa a Jesús «tots els reialmes del món i la seva glòria». Aleshores, Satanàs va prometre a Jesús: «Tot això et donaré, si et prosternes davant meu per adorar-me» (Mateu 4:8, 9; Lluc 4:5, 6). Pensa-hi. Hauria estat aquesta oferta una temptació per a Jesús si Satanàs no fos el governant d’aquests «reialmes»? Jesús no va negar que tots aquests regnes fossin de Satanàs. I és evident que ho hagués fet si Satanàs no fos la força que hi ha al darrere d’aquests governs.

¹² Òbviament Jehovà és el Déu totpoderós, el Creador de l’immens univers (Apocalipsi [Revelació] 4:11). No obstant això, en cap lloc de la Bíblia es diu que Jehovà Déu o Jesucrist siguin els governants d’aquest món. Al contrari, Jesús es va referir a Satanàs específicament com «el dominador d’aquest món» (Joan 12:31, Fundació Bíblica Catalana [FBC]; 14:30; 16:11). La Bíblia fins i tot anomena Satanàs el Diable «el déu d’aquest món» (2 Corintis 4:3, 4). Respecte a aquest opositor, o Satanàs, l’apòstol Joan va escriure: «El món sencer està sota el poder del Maligne» (1 Joan 5:19).

13. Per què es necessita un nou món?

¹³ Cada any que passa, el món es torna més perillós. Està ple de conflictes armats, polítics corruptes, líders religiosos hipòcrites i criminals cruels. El món sencer no té remei. La Bíblia revela que aviat Déu destruirà aquest món malvat en la seva guerra d’Harmaguedon. Això  donarà pas a un nou món just (Apocalipsi [Revelació] 16:14-16).

14. A qui ha escollit Déu per ser el Governant del Seu Regne, i com s’havia predit això?

¹⁴ Jehovà Déu va escollir Jesucrist per ser Governant del Seu Regne, o govern celestial. Fa molt de temps, la Bíblia va predir: «Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat [...] Príncep de Pau. La prosperitat del seu imperi i la pau no tindran fi» (Isaïes 9:6, 7, BEC). Jesús va ensenyar els seus deixebles a orar respecte a aquest govern: «Vingui el teu Regne, faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra» (Mateu 6:10, BEC). Com veurem més endavant en aquest llibre, el Regne de Déu aviat eliminarà tots els governs d’aquest món i els substituirà (Daniel 2:44). Aleshores, el Regne de Déu convertirà la Terra en un paradís.

15. Què és la «terra nova»?

¹⁵ La Bíblia ens assegura: «Però nosaltres esperem, segons la seva promesa [la de Déu], un cel nou i una terra nova, on farà estada la justícia» (2 Pere 3:13; Isaïes 65:17). A vegades, quan la Bíblia parla de «la terra», fa referència a la gent que hi viu (Gènesi 11:1). Per tant, la justa «terra nova» és el conjunt de persones que rep l’aprovació de Déu.

16. Quin regal de valor incalculable farà Déu als qui aprovi, i què hem de fer per rebre’l?

¹⁶ Jesús va prometre que, en el nou món proper, qui fos aprovat per Déu rebria el regal de «la vida eterna» (Marc 10:30). Si us plau, busca a la teva Bíblia els textos de Joan 3:16 i 17:3, i llegeix què va dir Jesús que hem de fer per obtenir vida eterna. Els qui compleixin aquests requisits rebran aquest meravellós regal de Déu i gaudiran de moltes benediccions al paradís que aviat hi haurà a la Terra. Vegem a la Bíblia quines són.

17, 18. Com podem estar segurs que hi haurà pau i seguretat a tota la Terra?

 ¹⁷ No hi haurà maldat, guerres, crim ni violència. «Ja no hi serà el dolent [...]. En canvi, els humils posseiran la terra» (Salm 37:10, 11, BEC). Hi haurà pau perquè Déu ‘a tot arreu farà cessar els combats’ (Salm 46:10 [46:9 en NM]; Isaïes 2:4). Aleshores «florirà la justícia, i llarga pau fins que no hi hagi lluna», és a dir, pau per sempre més! (Salm 72:7, BEC.)

¹⁸ Els servents de Jehovà gaudiran de seguretat. Els israelites dels temps bíblics vivien en seguretat sempre que obeïen Déu (Levític 25:18, 19). Quina meravella serà gaudir d’una seguretat similar al paradís! (Isaïes 32:18; Miquees 4:4.)

19. Com sabem que hi haurà abundància d’aliment en el nou món de Déu?

¹⁹ No faltarà l’aliment. El salmista va cantar: «Hi haurà abundor de blat al país, i al cim de les muntanyes onejarà el seu fruit» (Salm 72:16, BEC). Jehovà Déu beneirà els justos, i la Terra donarà el seu fruit (Salm 67:7 [67:6 en NM]).

20. Per què podem estar ben segurs que tota la Terra es convertirà en un paradís?

²⁰ La Terra sencera es convertirà en un paradís. Cases i jardins ben macos ocuparan la terra que abans arruïnaven els humans pecadors (Isaïes 65:21-24; Apocalipsi [Revelació] 11:18, BEC). Amb el pas del temps, s’aniran renovant més i més zones de la Terra fins que tot el planeta sigui tan preciós i productiu com ho era el jardí d’Edèn. I Déu no deixarà mai ‘d’obrir la mà per saciar de bon grat els vivents’ (Salm 145:16).

21. Què mostra que hi haurà pau entre els humans i els animals?

²¹ Hi haurà pau entre els humans i els animals. Els animals salvatges i els domèstics s’alimentaran junts. Ni tan  sols un nen petit haurà de tenir por dels animals que actualment són perillosos (Isaïes 11:6-9; 65:25).

22. Què passarà amb les malalties?

²² Les malalties desapareixeran. Com a Rei del Regne celestial de Déu, Jesús farà una curació a una escala molt més gran que la que va fer quan va ser a la Terra (Mateu 9:35; Marc 1:40-42, BEC; Joan 5:5-9). Aleshores, «cap resident no dirà més: “Estic malalt”» (Isaïes 33:24; 35:5, 6).

23. Per què la resurrecció serà motiu de gran alegria?

²³ Els éssers estimats que han mort tornaran a la vida amb la perspectiva de no morir mai més. Tots els qui dormen en la mort i estan a la memòria de Déu ressuscitaran. De fet, «hi haurà resurrecció de justos i d’injustos» (Actes [Fets] 24:15; Joan 5:28, 29).

24. Què et sembla la idea de poder viure en un paradís a la Terra?

²⁴ Quin futur tan meravellós espera als qui opten per aprendre sobre el nostre Magnífic Creador, Jehovà Déu, i servir-lo! Jesús es referia al paradís que hi haurà a la Terra quan va fer aquesta promesa al delinqüent que va morir al seu costat: «Seràs amb mi al paradís» (Lluc 23:43). És vital que aprenguem més sobre Jesucrist, perquè totes aquestes benediccions es faran realitat gràcies a ell.