Aquest monument conté dos relleus que descriuen un fet històric molt important. Ara bé, menys coneguda és la relació tan fascinant que hi ha entre aquest arc i la Bíblia. L’Arc de Titus és un testimoni silenciós que confirma l’exactitud de les profecies bíbliques.

A principis del segle primer de la nostra era (n. e.), l’Imperi romà s’estenia des de la Bretanya i la Gàŀlia (ara França) fins a Egipte, i gaudia d’una estabilitat i prosperitat sense precedents. Amb tot, hi havia una regió aïllada que era causa de constants frustracions: la rebel província de Judea.

Una obra de consulta explica: «Judea era un dels pocs territoris sota el control de Roma on es respirava odi pels dos bàndols. Els jueus estaven ressentits amb els governants estrangers que no tenien cap tipus de respecte per les seves tradicions, i els romans justificaven la seva intolerància amb el fet que els jueus eren molt obstinats» (Encyclopedia of Ancient Rome). Molts jueus esperaven que un messies polític fes fora els romans i restaurés Israel a la seva època daurada. Però, l’any 33 Jesús va anunciar que Jerusalem patiria una catàstrofe.

Jesús va dir: «Arribaran els dies en què els teus enemics construiran una tanca d’estaques al teu voltant, t’encerclaran i t’assetjaran per tots costats. A tu i als teus habitants us llançaran contra el terra, i no deixaran dins teu pedra sobre pedra» (Lluc 19:43, 44).

Segurament les paraules de Jesús devien confondre els seus deixebles. Dos dies més tard, al veure el temple de Jerusalem, un d’ells va exclamar: «Mestre, mira quines pedres tan impressionants i quins edificis més meravellosos!». I amb raó perquè, pel que sembla, algunes pedres del temple feien 11 m de llargada, 5 m d’amplada i 3 m d’alçada. Amb tot, Jesús els va respondre: «De tot això que veieu, vindran dies en què no en quedarà pedra sobre pedra. Tot serà enderrocat» (Marc 13:1; Lluc 21:6).

A més, Jesús els va dir: «Quan vegeu Jerusalem envoltada d’exèrcits acampats, llavors sapigueu que la seva destrucció s’ha acostat. Llavors els que estiguin a Judea, que fugin a les muntanyes, els que estiguin dins de la ciutat, que en surtin, i els que estiguin al camp, que no hi entrin» (Lluc 21:20, 21). Es van complir les paraules de Jesús?

Havien passat trenta-tres anys i els jueus, molt a pesar seu, continuaven sota el domini de Roma. Però l’any 66 el procurador romà de Judea, Gessi Florus, es va apropiar dels diners de la tresoreria del temple i els jueus van arribar al límit. Poc després, guerrers jueus van irrompre en massa a Jerusalem, van destruir el quarter militar romà i van declarar la seva independència.

Uns tres mesos després, més de trenta mil soldats romans, liderats  per Cesti Gal, es van dirigir a Jerusalem per sufocar la rebeŀlió. Els romans van penetrar ràpidament a la ciutat i van començar a enderrocar el mur exterior del temple. Llavors, sense cap raó aparent, es van retirar. Els jueus rebels, que no s’ho podien creure, ho van veure com una oportunitat per perseguir-los. Com que el conflicte s’havia allunyat de la ciutat, els cristians van fer cas de l’advertència de Jesús i van fugir de Jerusalem a les muntanyes de l’altra banda del Jordà (Mateu 24:15, 16).

L’any següent, Roma va reprendre la seva campanya contra Judea encapçalada pel general Vespasià i el seu fill Titus. Però, poc després de la mort de l’emperador Neró l’any 68, Vespasià va haver de tornar a Roma per assumir el poder, i va deixar la campanya contra Judea a les mans del seu fill Titus amb un exèrcit de seixanta mil efectius.

El juny de l’any 70 Titus va ordenar als seus soldats que talessin tots els arbres de Judea per construir una muralla de set quilòmetres d’estaques punxegudes al voltant de Jerusalem. Tres mesos més tard, els romans ja havien destruït i cremat la ciutat i el seu temple sense que quedés pedra sobre pedra, tal com Jesús havia predit (Lluc 19:43, 44). Segons un càlcul conservador, «a Jerusalem i a la resta del país van perdre la vida entre un quart i mig milió de persones».

L’any 71, Titus va tornar a Itàlia on els ciutadans de Roma el van rebre amb una benvinguda espectacular. Tota la ciutat va participar en una de les processons triomfals més importants que mai s’han vist a la capital.

Les multituds estaven fascinades amb la pomposa desfilada que s’exhibia al llarg dels carrers de Roma. Per davant dels seus ulls hi passaven vaixells capturats, grans naus que representaven escenes de guerra i el botí saquejat del temple de Jerusalem.

Titus va succeir al seu pare, Vespasià, com a emperador l’any 79. Però, només dos anys més tard, va tenir una mort sobtada. Domicià, el seu germà, va pujar al tron i va construir un arc triomfal en honor a Titus.

Avui dia, l’arc de Titus és admirat per milers de persones que visiten el fòrum de Roma cada any. Alguns veuen aquest arc com una impressionant obra d’art, d’altres com un tribut al poder de l’Imperi romà i encara hi ha qui ho veu com un epitafi en memòria de la destrucció de Jerusalem i el seu temple.

En canvi, per a les persones que llegeixen la Bíblia amb atenció l’arc de Titus té un significat molt important. És un testimoni silenciós que confirma l’exactitud de les profecies bíbliques i demostra que són inspirades per Déu (2 Pere 1:19-21).