Meritxell: Avui estic oferint aquest tractat als veïns. Es titula Voleu saber la veritat? Aquí tens el teu.

Sofia: És de religió?

Meritxell: Sí. Fixa’t en aquestes sis preguntes de la portada. Quina d’aquestes preguntes...?

Sofia: Perdona, però estàs perdent el temps parlant amb mi.

Meritxell: Per què ho dius això?

Sofia: La veritat és que ni tan sols estic segura que cregui en Déu.

Meritxell: Gràcies per la teva sinceritat. Però, una pregunta: sempre has pensat així?

Sofia: No, de petita anava a l’església. Però fa molt de temps que vaig deixar d’anar-hi.

Meritxell: Ho entenc. Per cert, em dic Meritxell.

Sofia: Jo em dic Sofia.

Meritxell: Molt de gust, Sofia.

Sofia: Igualment.

Meritxell: Sofia, no he vingut a canviar les teves creences. Però tinc una curiositat: hi ha alguna cosa en particular que et faci dubtar de l’existència de Déu?

Sofia: Doncs sí, que la meva mare va tenir un accident de cotxe fa disset anys.

Meritxell: Ho sento. Va ser molt greu?

Sofia: Sí, es va quedar paralítica.

Meritxell: Ho sento molt Sofia, deus estar devastada.

Sofia: La veritat és que sí, i per això em pregunto: «Si Déu existeix, com pot permetre que passi això? Per què permet que patim d’aquesta manera?».

Meritxell: És normal que et sentis així i que et facis aquestes preguntes. Quan patim, és lògic que ens preguntem el perquè. De fet, fins i tot alguns homes i dones fidels de temps bíblics s’ho van preguntar.

Sofia: De veritat?

Meritxell: Vols que t’ensenyi un exemple de la Bíblia?

Sofia: Doncs sí.

Meritxell: Llegim què li va preguntar el profeta Habacuc a Déu. Ho trobem al llibre d’Habacuc, capítol 1, versicles 2 i 3: «¿Fins quan, Jahvè, hauré de demanar auxili, sense que escolteu, hauré de cridar cap a vos: “Violència!”, sense que socorreu? ¿Per què em feu veure allò que molesta i he de contemplar allò que fa pena?». Oi que aquestes preguntes són semblants a les teves?

Sofia: Sí, s’assemblen molt.

Meritxell: Déu no va renyar Habacuc per fer-li aquestes preguntes ni li va dir que necessitava més fe.

Sofia: Que interessant...

Meritxell: La Bíblia ensenya que Déu no només veu el nostre sofriment, sinó que també li preocupa.

Sofia: Què vols dir?

Meritxell: Deixa’m que t’ensenyi un exemple a Èxode 3:7 (BCI). T’agradaria llegir-ho?

Sofia: D’acord. Diu: «El Senyor li digué: “He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit  com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments”».

Meritxell: Gràcies Sofia. Segons el que diu la Bíblia, coneix Déu el sofriment de les persones?

Sofia: Sembla que sí.

Meritxell: I no només coneix per damunt el que ens passa. Fixa’t en l’última part del versicle, on Déu diu: «Conec els seus sofriments». Et sembla que aquestes paraules provenen d’un Déu fred i distant?

Sofia: No, és clar que no.

Meritxell: A més de conèixer els nostres sofriments, Déu també s’entristeix quan patim.

Sofia: Ah sí?

Meritxell: Sí, podem llegir un altre text que mostra què sentia Déu quan veia patir el seu poble. El trobem a Isaïes 63:9 (BCI). La primera part del versicle diu: «Tots els seus sofriments, ell també els sofria». Creus, doncs, que Déu patia quan veia el sofriment del seu poble?

Sofia: Sembla que sí.

Meritxell: Així que Déu es preocupa molt per nosaltres i odia veure’ns patir. Quan patim, ell pateix amb nosaltres.

Meritxell: Abans de marxar, m’agradaria que llegíssim juntes un altre text.

Sofia: Molt bé.

Meritxell: Mira què ens ensenya la Bíblia sobre el poder de Déu. Es troba a Jeremies 10:12 (BCI). Ho pots llegir si us plau?

Sofia: És clar. Diu: «Però el Senyor ha fet la terra amb el seu poder; amb la seva saviesa sosté els continents, ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència».

Meritxell: Gràcies. Pensem una mica en aquest versicle. Va necessitar Déu molt poder per crear l’immens univers i tot el que hi conté?

Sofia: És evident que sí.

Meritxell: Així que, si Déu va tenir el poder suficient per crear tot el que ens envolta, oi que tindrà també el poder necessari per acabar amb el sofriment?

Sofia: Sí, té sentit.

Meritxell: Pensa en la teva mare... Per què et fa mal veure-la patir?

Sofia: Perquè és la meva mare i me l’estimo molt.

Meritxell: I si ara mateix tinguessis el poder per curar-la, ho faries?

Sofia: I tant que sí!

Meritxell: Pensa per què et dic això. Hem vist que la Bíblia ensenya que Déu veu el nostre sofriment, que pateix amb nosaltres i que, a més, té un poder immens. Pots imaginar-te, llavors, l’autocontrol que ha de tenir Jehovà per no intervenir ni acabar immediatament amb el nostre sofriment?

Sofia: Mai ho havia vist d’aquesta manera.

Meritxell: Pot ser que Déu tingui bones raons per no intervenir encara ni posar fi als nostres problemes? *

Sofia: Mmm... Pot ser.

Meritxell: Crec que et truquen per telèfon. Si vols, puc tornar un altre dia per parlar una mica més sobre aquest tema.

Sofia: Gràcies. M’agradaria que tornessis. *