Sempre s’ha dit que el Nadal és una festa tradicional cristiana que celebra el naixement de Jesús. Tot i això, quan pensem en molts dels costums nadalencs, potser ens plantegem com es van acabar relacionant amb el naixement de Jesús.

En primer lloc trobem el mite del Pare Noel. La imatge que tenim avui dia d’un avi simpàtic, amb barba blanca, galtones rosades i vestit de vermell prové d’un anunci nadalenc molt exitós que es va dissenyar per a una empresa de refrescos nord-americana el 1931. Durant la dècada de 1950, alguns brasilers van intentar substituir el Pare Noel per una figura llegendària local. El resultat? El Pare Noel no només va vèncer el personatge local sinó que també «va derrotar el nen Jesús i es va convertir en el representant oficial de la festa del 25 de desembre», explica el professor Carlos E. Fantinati. Ara bé, són els mites com el Pare Noel l’únic problema del Nadal? Per trobar la resposta, remuntem-nos a l’època dels primers cristians.

Segons l’Encyclopedia Britannica, «durant els dos primers segles del cristianisme, hi va haver una forta oposició a la celebració dels aniversaris de naixement dels màrtirs i també el de Jesús». Per què? Els cristians pensaven que aquestes celebracions eren paganes i les evitaven per complet. De fet, la data del naixement de Jesús no es menciona enlloc a la Bíblia.

Malgrat que els cristians rebutjaven el costum de celebrar els aniversaris de naixement, l’Església catòlica va instituir el Nadal en el segle IV. El que pretenia era afermar el seu poder eliminant un dels seus principals obstacles: la popularitat de les religions romanes paganes i les celebracions del solstici d’hivern. Cada any, del 17 de desembre a l’1 de gener, «la major part dels romans organitzaven banquets i jocs, es divertien, desfilaven i participaven en altres festes mentre honoraven els seus déus», explica Christmas in America. I el 25 de desembre els romans celebraven el naixement del Sol Invicte. Amb la institució del Nadal el mateix dia, l’Església va aconseguir que molts romans celebressin el naixement de Jesús en comptes del naixement del Sol. Els romans «encara podien gaudir de tota la parafernàlia d’aquestes festes hivernals», diu el llibre Santa Claus, a Biography. En realitat, van mantenir els costums de sempre per celebrar una festa nova.

Així, doncs, el punt més fosc de les celebracions del Nadal és el seu origen pagà. El llibre The Battle for Christmas diu que el Nadal no és «més que una festa pagana recoberta d’un vernís cristià». Per tant, deshonra Déu i el seu Fill, Jesucrist. ¿Es tracta d’un assumpte de poca importància? La Bíblia pregunta: «Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra?» (2 Corintis 6:14, BCI). El Nadal és com un arbre que ha crescut tort, s’ha desviat tant que ja «no es pot adreçar» (Eclesiastès 1:15).