El dimarts 4 d’abril de 2023, milions de testimonis de Jehovà, junt amb les persones que van convidar, van celebrar el Sopar del Senyor. Encara que molts van haver de fer front a dificultats, van poder assistir a aquest esdeveniment tan especial.

Per exemple, a Ucraïna, milers de persones van assistir al Memorial tot i el mal temps i els conflictes degut a la guerra que hi havia en algunes zones. Com que hi havia molta inseguretat a una ciutat de l’est d’Ucraïna, els ancians van fer arribar a les congregacions el discurs enregistrat del Memorial amb una setmana d’antelació. I va resultar que uns dies més tard, hi va haver talls d’electricitat i d’internet, però no degut a la guerra sinó a una forta tempesta. Finalment, tots els germans de la congregació van poder beneficiar-se del discurs del Memorial enregistrat tot i els talls d’electricitat i la guerra.

La Violetta, una jove de 15 anys del Kazakhstan, va afrontar oposició familiar. El seu avi, amb qui ella viu, va estar fermament oposat durant uns 20 anys. Sovint intentava impedir que la família anés a les reunions i fins i tot trencava les seves publicacions. Però l’amor que sentia per la seva neta, de mica en mica, el va motivar a tenir converses espirituals amb ella. Per a sorpresa de la Violetta, aquest any el seu avi va acceptar un curs bíblic i va assistir al Memorial.

Per a altres, la distància va ser un repte a l’hora d’assistir al Memorial. A Timor Oriental els germans dirigeixen 55 cursos bíblics per telèfon amb persones que viuen a les ciutats de Same i Suai. Aquestes dues ciutats es troben a diverses hores de distància en moto de les congregacions més properes de testimonis de Jehovà. Però els germans van fer plans perquè a cada ciutat es pogués celebrar el Memorial a cases particulars. Un ancià va haver de viatjar quatre hores per fer el discurs del Memorial a Same, on van assistir 56 persones. Un altre ancià va viatjar unes set hores cap a Suai, on l’assistència va ser de més de 50 persones.

El repte que van afrontar els nostres germans de Hualpén, Xile, va ser trobar un lloc on celebrar el Memorial. Van haver de demanar ajuda al responsable d’afers religiosos de la localitat per buscar un lloc adient on celebrar-lo. Els ancians es van alegrar molt quan el responsable va contactar amb ells i els va oferir la cafeteria d’una escola unes hores abans que comencés el Memorial. Els nostres germans es van posar mans a l’obra i van convertir la cafeteria en un lloc atractiu per celebrar la reunió. Tant el responsable d’afers religiosos com l’alcalde de la ciutat van acceptar la invitació d’assistir al Memorial. L’alcalde va comentar: «Felicito els assistents per ser tan ordenats i respectuosos. Fins i tot els nens es van comportar molt bé. Podeu comptar amb la nostra ajuda en el futur».

També ens alegra saber que els nostres germans de Mònaco van obtenir el reconeixement legal el novembre de 2022. Després de celebrar el Memorial a un bonic local que havien llogat, un convidat va dir: «Aquesta sala és molt bonica, però les persones que hi són presents fan que ho sigui encara més».

És molt animador veure que molts superen aquests i altres reptes per obeir el manament de Jesús de reunir-nos «en memòria» de la seva mort (Lluc 22:19).