Salta al contingut

EXPLICACIÓ DE TEXTOS BÍBLICS

Romans 10:13: «Tots els qui invoquin el nom del Senyor»

Romans 10:13: «Tots els qui invoquin el nom del Senyor»

 «Tots els que invoquin el nom de Jehovà se salvaran» (Romans 10:13, Traducció del Nou Món).

 «Tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran» (Romans 10:13, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

Significat de Romans 10:13

 Déu és imparcial i dona a tothom l’oportunitat de salvar-se i aconseguir vida eterna sense importar la seva nacionalitat, raça o classe social. Però per poder rebre la salvació hem d’invocar el nom de Jehovà, que és el nom del Déu Totpoderós a (Salm 83:18).

 A la Bíblia, l’expressió «invocaré el nom de Jehovà» implica més que simplement conèixer quin és el seu nom i fer-lo servir per adorar-lo (Salm 116:12-14). Significa confiar en ell i buscar la seva ajuda quan passem per problemes (Salm 20:7; 99:6).

 Per a Jesucrist, el nom de Déu era molt important. De fet, les seves primeres paraules en el model d’oració van ser: «Pare nostre que estàs al cel, que el teu nom sigui santificat» (Mateu 6:9). Jesús també va ensenyar que hem de conèixer, obeir i estimar la Persona que porta aquest nom si volem viure per sempre (Joan 17:3, 6, 26).

 Per què sabem que Jehovà és el «Senyor» que s’esmenta a Romans 10:13 a la Traducció interconfessional? Perquè aquest versicle cita de Joel 2:32 i en l’hebreu original no apareix el títol «Senyor», sinó el nom de Déu. b

Context de Romans 10:13

 Al capítol 10 de Romans, la Bíblia mostra que per aconseguir l’aprovació de Déu hem de tenir fe en Jesucrist (Romans 10:9). Diverses cites de les Escriptures Gregues Cristianes, que alguns anomenen Nou Testament, donen suport a aquesta idea. Una persona demostra la seva fe quan fa «declaració pública», cosa que inclou donar a conèixer les bones notícies de salvació als que no serveixen Déu. Com a resultat, les persones tenen l’oportunitat de cultivar la fe que porta a la vida (Romans 10:10, 14, 15, 17).

Llegeix Romans capítol 10 amb les notes a peu de pàgina i les referències creuades corresponents.

a El nom de Déu apareix unes 7.000 vegades als manuscrits antics de la Bíblia. En hebreu, aquest nom consta de quatre lletres anomenades tetragrama. En català, aquest nom sovint es tradueix per «Jehovà», tot i que alguns erudits prefereixen traduir-lo com a «Jahveh».

b És molt probable que els escriptors del «Nou Testament» fessin servir el nom de Déu quan citaven textos de l’«Antic Testament» que contenien el nom diví. Una obra de consulta bíblica diu: «Hi ha proves que indiquen que, quan es va escriure el Nou Testament, el tetragrama —el nom diví, Yahweh— apareixia en algunes o a totes les cites que es feien de l’Antic Testament» (The Anchor Bible Dictionary, editat per David Noel Freeman et al., volum 6, pàgina 392). Per a més informació, consulta l’apèndix A5 «El nom de Déu a les Escriptures Gregues Cristianes» de la Traducció del Nou Món. L’edició d’estudi en anglès inclou l’apèndix C2, que conté una llista de traduccions de la Bíblia que fan servir el nom diví a Romans 10:13.