El 14 de setembre del 2013, més de deu mil persones veieren la graduació de la classe 135 de l’Escola Bíblica de Galaad que va tindre lloc al centre educatiu dels Testimonis de Jehovà a Patterson (Nova York). Esta escola entrena a ministres Testimonis de Jehovà amb experiència perquè siguen encara més eficaços en les seues assignacions.

El president del programa va ser Guy Pierce, membre de la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà. Les paraules d’introducció estigueren basades en Mateu 28:19, 20: «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, [...] ensenyant-los a guardar tot allò que vos he manat».

El germà Pierce va assenyalar que estes paraules de Jesús iniciaren una reacció en cadena que continua fins al dia de hui. Com que fem deixebles, ensenyem a les persones a obeir el que Jesús va manar. Per descomptat, açò inclou el manament d’anunciar la «bona nova del Regne» (Mateu 24:14). D’esta manera, cada deixeble es convertix en un nou mestre i publicador del Regne. Quin ha sigut el resultat d’esta obra? El germà Pierce digué: «La humanitat ha crescut, però el poble de Déu també».

«Han aportat tot el que podien i més.» Thomas Cheiky, un membre del Comité de Sucursal dels Estats Units, va exposar este tema basat en 2 Corintis 8:1-4. A pesar de l’extrema pobresa, les congregacions de Macedònia del primer segle insistiren en participar en la col·lecta pels germans necessitats de Jerusalem. Els estudiants de Galaad han mostrat el mateix esperit de generositat i sacrifici.

Al mateix temps, podem estar segurs que els germans de Macedònia actuaren amb prudència al no donar tant que acabaren perjudicant les seues famílies o la relació personal amb Déu. El germà Cheiky va aconsellar els estudiants a seguir l’exemple dels macedonis en mantindre l’equilibri al ser generosos.

«L’escola ha finalitzat.» Samuel Herd, membre de la Junta Directiva, va destacar per què els estudiants haurien de recordar les seues vivències a l’escola de Galaad. Com si fora una musiqueta que escoltem pel matí i ja no ens deixa en tot el dia, els bells records de Galaad ajudaran els estudiants després de finalitzar l’escola.

El germà Herd va recordar als estudiants que la memòria de Jehovà no té límits. Li ha posat nom als milers i milers de milions d’estreles de l’univers i mai s’oblidarà de ninguna (Salm 147:4). Com no va a recordar-se de l’esforç que els estudiants han fet a l’escola de Galaad? Ells han reunit “tresors al cel” i ningú pot llevar de la memòria de Jehovà la bona opinió que té d’estos estudiants (Mateu 6:20).

Els estudiants poden estar contents per tot el que s’emporten de Galaad, ja que Jehovà també recorda el treball i l’amor que li han mostrat. «Quan et vinguen a la ment records bonics de l’escola que t’alegren el dia, no t’oblides de donar les gràcies a Jehovà, el responsable del teu goig. Si no oblideu el que heu aprés, els beneficis seran eterns», va dir el germà Herd.

«Que el poder indescriptible de Jehovà et reconforte.» Un instructor de l’escola, Sam Roberson, va animar els estudiants a confiar en el poder de Jehovà en compte de en les seues forces quan afronten noves proves. Efesis 3:20 diu que Déu «pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre». El seu poder supera la nostra comprensió fins a l’extrem que l’expressió «infinitament» es queda curta per a definir-lo, i per això el versicle diu que pot fer «infinitament més».

Jehovà oferix el seu poder indescriptible a cada cristià. Ell és com un «guerrer poderós» quan encarem dificultats (Jeremies 20:11). El germà Roberson recordà als estudiants que Jehovà els ajudarà a plantar cara a qualsevol problema o dificultat que tinguen.

«Mantingueu la vostra dignitat en el servici del Regne.» William Samuelson, un altre instructor de Galaad, va exposar als estudiants que s’han guanyat el respecte pel seu servici a favor del Regne de dos maneres. Per una banda, han demostrat ser molt valuosos pel treball que han fet abans i durant les classes i, per altra, continuen adquirint honra i respecte al representar el govern més important de l’univers, el Regne de Déu.

Com poden mantindre eixa dignitat? El germà Samuelson els va animar a honrar Jehovà i a mostrar respecte pels altres com feia Jesús, quan corregia i aconsellava. Quin serà el resultat? El mateix que el de l’apòstol Pau: rebran encara més honra i la seua predicació serà més digna perquè no buscaran la glòria per a ells mateixos (Romans 11:13).

«El poder dels cavalls era a la boca.» Michael Burnett, un altre instructor de Galaad, va mostrar com treballem en harmonia amb el compliment d’Apocalipsi 9:19 quan usem el que aprenem a les reunions de congregació per parlar amb autoritat en la predicació. Tot seguit, va invitar a alguns estudiants a contar o representar les experiències que havien tingut mentre predicaven durant el curs. Un estudiant va despertar la curiositat d’un gasoliner amb la pregunta: «Quan comença i acaba el temps que Déu els ha concedit a les nacions?» (Lluc 21:24). Quan tornà a visitar-lo, el germà li va contestar la pregunta usant el capítol quatre de Daniel i l’apèndix del llibre Què diu realment la Bíblia?

«Els vostres cors han sigut enfortits.» Un membre del Comité de Sucursal dels Estats Units, Adrian Fernandez, va entrevistar dos parelles de l’escola. El germà Helge Schumi va recordar que la Bíblia mostra que alguns servents de Déu de vegades s’han tornat vanitosos al rebre privilegis especials i, per este motiu, durant el curs se’ls ha repetit a sovint el consell de mantindre’s humils (2 Cròniques 26:16). Amb la mateixa idea, el germà Peter Canning va fer referència al bon consell d’un instructor de Galaad respecte a aprendre la llengua local: «No sigueu orgullosos. Rieu-vos de vosaltres mateixos». Els quatre graduats donaren les gràcies per la forma en la que el curs els ha enfortit els cors per complir amb el seu treball d’ara en avant (Hebreus 13:9).

«Alegreu-vos perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.» (Lluc 10:20.) Geoffrey Jackson, de la Junta Directiva, va presentar el discurs principal del programa. A diferència d’aquells que van assistir a l’escola de Galaad en el passat, la majoria dels graduats de hui no rebran assignacions pioneres ni tindran experiències com els que prediquen en territoris verges. Com haurien de reaccionar?

Quan els 70 deixebles de Jesucrist van tornar de la seua campanya de predicació, contaren l’experiència emocionant d’haver expulsat dimonis en el nom de Jesús (Lluc 10:1, 17). Jesús sabia certament que eixos resultats eren impressionants, però va dir: «No vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan inscrits en el cel» (Lluc 10:20). D’esta manera, els va mostrar que pot ser no tindrien bones experiències tots els dies. Per això, s’haurien de centrar no en els resultats, sinó en la seua fidelitat a Jehovà i en tindre els seus noms «inscrits en el cel».

«El que Jesús va dir als 70 deixebles ens aplica també a nosaltres», digué el germà Jackson. No hi ha que permetre que els resultats que obtinguem en el nostre servici siguen l’única base del nostre goig ni medisquen la nostra fidelitat. Si mantenim una forta relació amb Jehovà i treballem dur a favor seu, obtindrem més alegria i provarem que som fidels a Jehovà.

Fins i tot Jesús va afrontar situacions que podrien ser desanimadores. Per exemple, després d’alimentar miraculosament a milers de persones, començaren a seguir-lo (Joan 6:10-14, 22-24). No obstant, molts d’ells prompte entropessaren amb les seues ensenyances, i com a resultat una gran quantitat de deixebles ràpidament el va abandonar (Joan 6: 48-56, 60, 61, 66). Però els fidels apòstols es van decidir a continuar amb Jesús; donaren un bon exemple per no centrar-se en els resultats, sinó en la seua fidelitat i en la seua relació amb Jehovà (Joan 6: 67-69).

Conclusió. Els estudiants reberen els diplomes i un d’ells va llegir una carta d’agraïment de part de tota la classe. El germà Pierce va destacar que el poble de Déu, inclosos els graduats, no sobreïx en este món per ser superior (Fets 4:13; 1 Corintis 1:27-31). Tot i això, Jehovà accepta la nostra dedicació i ens dóna el seu esperit sant. A Jehovà no li impressiona la nostra educació; més bé, va dir el germà Pierce, «li impressiona la nostra lleialtat, la nostra fidelitat i la nostra devoció».