Les bones notícies segons Lluc 7:1-50
7 Quan Jesús va acabar de dir totes aquestes coses a la gent, va entrar a Cafarnaüm.
2 Allà hi havia un centurió que tenia un esclau a qui apreciava molt però que estava molt malalt, a punt de morir.+
3 Quan va sentir a parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vingués i curés el seu esclau.
4 Ells van anar on estava Jesús i van començar a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que l’ajudis,
5 perquè estima la nostra nació i ens ha construït la sinagoga.»
6 Jesús se’n va anar amb ells, però quan ja estava a prop de la casa, el centurió va enviar uns amics a dir-li: «Senyor, no cal que vinguis, perquè no soc digne que entris a casa meva.+
7 Per això no em considerava digne de venir a tu. Però dona l’ordre i el meu servidor es curarà.
8 Perquè jo, tot i que estic sota les ordres d’un altre, també tinc soldats a les meves ordres. I quan li dic a un: “Ves!”, hi va. Quan li dic a un altre: “Vine!”, ve. I quan li dic al meu esclau: “Fes això!”, ho fa.»
9 Quan Jesús ho va sentir, es va quedar impressionat, es va girar cap a la gent que el seguia i va dir: «Us asseguro que ni tan sols a Israel he trobat una fe tan gran.»+
10 Quan els que havia enviat van tornar a la casa, van veure que l’esclau s’havia curat.+
11 Poc després Jesús va viatjar a una ciutat anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i una multitud molt gran.
12 Quan s’acostava a la porta de la ciutat, va veure que s’emportaven un mort, l’únic fill* d’una dona.+ A més, aquesta dona era viuda. I molta gent de la ciutat anava amb ella.
13 Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir+ i li va dir: «Deixa de plorar.»+
14 Jesús es va apropar i va tocar la llitera on portaven el mort, i els que la portaven es van aturar. Aleshores va dir: «Noi, et dic: aixeca’t!»+
15 El mort es va asseure i va començar a parlar, i Jesús el va donar a la seva mare.+
16 Tots es van quedar impressionats* i van començar a glorificar Déu, dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres»+ i «Déu ha recordat el seu poble».+
17 I la notícia sobre el que va fer es va escampar per tot Judea i per tota aquella regió.
18 Els deixebles de Joan li van explicar totes aquestes coses.+
19 I Joan va cridar dos dels seus deixebles i els va enviar al Senyor a preguntar-li: «Ets tu qui ha de venir,+ o n’hem d’esperar un altre?»
20 Quan van arribar on estava Jesús, van dir: «Joan el Baptista ens ha enviat a preguntar-te: “Ets tu qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”»
21 En aquell mateix moment, Jesús va curar moltes persones de tota classe de malalties,+ tant lleus com greus, va expulsar esperits malvats i va tornar la vista a molts cecs.
22 I Jesús els va contestar: «Aneu i expliqueu a Joan el que heu vist i escoltat: els cecs hi veuen,+ els coixos caminen, els leprosos són purificats,* els sords hi senten,+ els morts ressusciten* i s’anuncien les bones notícies als pobres.+
23 Feliç qui no ensopega a causa meva.»*+
24 Quan els enviats de Joan van marxar, Jesús va començar a parlar sobre Joan a les multituds. Els va dir: «Què vau anar a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent?+
25 Què hi vau anar a veure, doncs? Un home vestit amb roba luxosa?+ No, perquè els que porten roba ostentosa i viuen amb luxe estan als palaus dels reis!
26 Així doncs, què hi vau anar a veure? Un profeta? Doncs us dic que hi vau veure molt més que un profeta.+
27 Aquest és de qui es va escriure: “Mira, envio el meu missatger davant teu,* i ell anirà davant teu i et prepararà el camí.”+
28 Us dic que no ha nascut ningú* més gran que Joan, però el més petit al Regne de Déu és més gran que ell.»+
29 Quan tot el poble i els cobradors d’impostos van escoltar això, van declarar que Déu és just, perquè havien sigut batejats amb el bateig de Joan.+
30 Però els fariseus i els experts en la Llei van menysprear el que Déu volia* per a ells,+ perquè no havien sigut batejats per Joan.
31 «Per tant, a qui compararé la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen?+
32 Són com els nens que seuen a la plaça* i es criden els uns als altres: “Vam tocar la flauta per a vosaltres, però no vau ballar. Vam cantar cançons de dol, però no vau plorar.”
33 Perquè ha vingut Joan el Baptista, que no menja pa ni beu vi,+ i vosaltres dieu: “Està endimoniat.”
34 Però el Fill de l’Home menja i beu, i vosaltres dieu: “Mireu! Aquest home és un golafre i beu molt vi, és amic de cobradors d’impostos i pecadors!”+
35 En tot cas, la saviesa es demostra pels resultats.»*+
36 Hi havia un fariseu que no deixava de demanar a Jesús que mengés amb ell. I Jesús va entrar a casa del fariseu i es va reclinar a taula.
37 A la ciutat hi havia una dona coneguda per ser pecadora. Quan va saber que Jesús estava menjant* a casa del fariseu, hi va anar amb una ampolleta d’alabastre plena d’oli perfumat.+
38 Es va posar darrere seu, plorant als seus peus, i li mullava els peus amb les seves llàgrimes i els eixugava amb el seu cabell. També li besava tendrament els peus i va posar l’oli perfumat sobre ells.
39 Quan el fariseu que l’havia convidat ho va veure, va pensar: «Si aquest home realment fos un profeta, sabria qui li està tocant els peus i quina classe de dona és: una pecadora.»+
40 Jesús, que sabia el que pensava, li va dir: «Simó, t’he de dir una cosa.» I ell va dir: «Digues, Mestre.»
41 «Dos homes devien diners a un prestador: un li devia 500 denaris* i l’altre, 50.
42 Com que no tenien amb què pagar, els va perdonar generosament a tots dos. Per tant, quin d’ells et sembla que l’estimarà més?»
43 Simó li va respondre: «Suposo que aquell a qui li va perdonar més.» I Jesús li va dir: «Has contestat correctament.»
44 Llavors es va girar cap a la dona i va dir a Simó: «Veus aquesta dona? He entrat a casa teva i no m’has donat aigua per als peus. Però ella m’ha mullat els peus amb les seves llàgrimes i me’ls ha eixugat amb el seu cabell.
45 Tu no m’has fet cap petó, però aquesta dona no ha deixat de besar-me tendrament els peus des que soc aquí.
46 No m’has posat oli al cap, però aquesta dona m’ha posat oli perfumat als peus.
47 Per això et dic que, tot i que ha comès molts* pecats, li han estat perdonats,+ perquè ha estimat molt. Però a qui se li perdona poc, estima poc.»
48 Llavors va dir a la dona: «Els teus pecats et són perdonats.»+
49 I els que estaven reclinats a taula amb ell van començar a dir-se els uns als altres: «Qui és aquest home que fins i tot perdona pecats?»+
50 I ell va dir a la dona: «La teva fe t’ha salvat.+ Ves-te’n en pau.»
Notes a peu de pàgina
^ O «el fill unigènit».
^ O «es van omplir de temor».
^ O «curats».
^ Lit. «són aixecats».
^ O «qui no troba motius per dubtar de mi».
^ Lit. «del teu rostre».
^ O «dels nascuts de dona no hi ha ningú».
^ O «l’advertència de Déu».
^ O «plaça de mercat».
^ O «és declarada justa per tots els seus fills».
^ O «reclinat a taula».
^ O «grans».
