POTS estar segur que Jehovà estarà al teu costat quan tornis a ell. T’ajudarà a afrontar l’angoixa i els sentiments ferits, i a sentir la pau mental i emocional que prové de tenir una consciència neta. Llavors, segur que tornaràs a tenir el desig de servir Jehovà amb els teus germans. La teva situació serà com la d’alguns cristians del segle I, a qui l’apòstol Pere va escriure: «Éreu com ovelles perdudes, però ara heu tornat al pastor i superintendent de les vostres ànimes» (1 Pere 2:25).

No hi ha dubte que tornar a Jehovà és el millor que pots fer. Per què? Perquè alegraràs el seu cor (Proverbis 27:11). Com ja saps, Jehovà té sentiments, i les nostres accions l’afecten. És clar, ell no ens obliga a estimar-lo ni a servir-lo (Deuteronomi 30:19, 20). Un erudit bíblic ho expressa així: «La porta del cor humà no té maneta per fora. S’ha d’obrir des de dins». Obrim aquesta porta quan adorem Jehovà de tot cor. D’aquesta manera li fem un regal molt valuós: la nostra integritat, i alegrem moltíssim el seu cor. No hi ha res que es pugui comparar amb l’alegria que sentim quan donem a Jehovà l’adoració que mereix (Fets 20:35; Apocalipsi 4:11).

A més, tornar a adorar Jehovà amb la congregació satisfarà la teva necessitat espiritual (Mateu 5:3). Com? Doncs bé, arreu del món, les persones necessiten satisfer les seves inquietuds sobre el propòsit de la vida. Moltes es pregunten: «Per què som aquí?». Els humans tenim aquesta necessitat perquè Jehovà ens va crear per ser feliços al servir-lo. De fet, no hi ha alegria més gran que adorar Jehovà perquè l’estimem (Salm 63:1-5).

Si us plau, recorda que Jehovà vol que tornis a ell. Com pots estar-ne segur? Pensa en el següent: aquest fullet s’ha preparat després de fer moltes oracions. S’ha redactat amb molta cura. Potser te’l va fer arribar un ancià o algun altre germà. Aleshores, et vas sentir impulsat a llegir-lo i et va motivar a actuar. Tot això demostra que Jehovà no s’ha oblidat de tu. Al contrari, t’està atraient amb tendresa cap a ell (Joan 6:44).

Ens consola molt saber que Jehovà no s’oblida mai dels que s’han allunyat. Això és el que va descobrir una germana que es diu Donna. Ella explica: «Em vaig començar a allunyar de la veritat, però de tant en tant reflexionava en les paraules de Salm 139:23, 24: “Examina’m a fons, Déu meu, i coneix el meu cor. Mira dins meu i coneix els meus pensaments angoixants. Fixa’t si dins meu hi ha alguna tendència perjudicial, i guia’m pel camí de l’eternitat”. Sabia que no formava part del món —de fet, mai hi vaig encaixar— i que necessitava estar a l’organització de Jehovà. Em vaig començar a adonar que Jehovà no m’havia deixat mai; l’únic que havia de fer era trobar la manera de tornar a ell. Soc tan feliç d’haver-ho fet!».

Fem oració de tot cor perquè tu també tornis a sentir «el goig de Jehovà» (Nehemies 8:10). No et penediràs mai de tornar a ell.