1. Què ha caracteritzat les obres de Jehovà des del principi de la creació?

LA UNITAT ha caracteritzat les obres de Jehovà des del principi de la creació. Jesús, la primera obra de Jehovà, va dir: «Jo era al seu costat com un mestre d’obres, i era cada dia les seves delícies» (Prov. 8:30). Pare i Fill van treballar plegats i van crear la varietat de vida que existeix al nostre planeta. I des de llavors, la cooperació entre els servents de Déu ha marcat totes les altres obres de Jehovà. Per exemple, veiem aquesta qualitat quan es va construir l’arca en els dies de Noè, quan es muntava, desmuntava i transportava el tabernacle al desert, i fins i tot quan es tocava música i les veus dels cantors s’unien harmoniosament per lloar Jehovà al temple. Evidentment, en totes aquestes tasques feia falta el mateix: una estreta col·laboració (Gèn. 6:14-16, 22; Nom. 4:4-32; 1 Cròn. 25:1-8).

2. (a) Què caracteritzava els primers cristians? (b) Quines preguntes analitzarem?

² Els primers cristians també van col·laborar els uns amb els  altres sota la direcció de Jesucrist, el cap de la congregació. Pau va explicar que, tot i que aquells cristians ungits tenien diferents «dons» i participaven en diferents «activitats», tots ells formaven part d’un «únic cos» (llegeix 1 Corintis 12:4-6, 12). I avui dia? Com podem també estar harmoniosament units en la predicació? I com podem col·laborar entre nosaltres tant en la congregació com en la nostra família?

3. Quina visió va tenir l’apòstol Joan?

³ Cap a finals del primer segle, l’apòstol Joan va tenir una visió de set àngels que tocaven trompetes. Quan el cinquè àngel va tocar la seva, Joan va veure «una estrella» que queia del cel a la terra. Aquella estrella portava una clau a la mà, i va obrir la porta de l’abisme. Aleshores va aparèixer un fum dens del qual va sortir una plaga de llagostes. Però en comptes de menjar-se tota la vegetació, aquelles llagostes simbòliques es reuneixen contra les persones «que no tenen el segell de Déu sobre els seus fronts» (Ap. 9:1-4). Joan sabia bé que un eixam de llagostes pot ser devastador. De fet, en els dies de Moisès, Jehovà va utilitzar precisament una plaga de llagostes per colpejar Egipte (Èx. 10:12-15). Les llagostes que va veure Joan simbolitzen els cristians ungits que declaren els poderosos missatges de judici de Jehovà. Avui, milions de persones que tenen l’esperança de viure a la terra col·laboren amb els ungits. Sense cap mena de dubte, la predicació en equip debilita l’autoritat que Satanàs exerceix per mitjà de l’imperi mundial de la religió falsa.

4. (a) Quina obra ha de realitzar el poble de Déu? (b) Quina és l’única manera de dur-la a terme?

⁴ El poble de Jehovà té per davant una obra colossal: predicar per tot el món abans que arribi la fi (Mt. 24:14; 28:19, 20). I aquesta tasca implica convidar tot «el qui tingui set» a beure gratuïtament de «l’aigua de vida» (Ap. 22:17). Però, què ens ajudarà a tenir èxit? Bé, només ho aconseguirem si estem «harmoniosament» coordinats i col·laborem entre nosaltres (Ef. 4:16).

5, 6. Quines activitats ens uneixen?

⁵ Si volem que el missatge del Regne arribi al màxim nombre de persones, hem de predicar de manera organitzada. I per a això, es necessiten instruccions. La guia que rebem a través de les congregacions de tot el món ens prepara per treballar units. Per exemple, després de la reunió per a la predicació, ens posem mans a l’obra i anem a declarar el missatge del Regne a tothom, ja sigui amb les nostres paraules o amb els milions de publicacions bíbliques que es distribueixen. En altres ocasions, també se’ns donen instruccions per a les campanyes de predicació especials. T’esforces per seguir-les? Si ho fas, estaràs treballant al costat de milions de persones que per tot el món també declaren aquest missatge i col·laboraràs amb els àngels, que ajuden el poble de Déu a portar aquestes bones notícies a tothom (Ap. 14:6).

⁶ Que n’és, d’emocionant, llegir cada any a l’Anuario els resultats de aquesta feina en equip, no et sembla? També reflectim que som un poble unit quan distribuïm les invitacions per als congressos regionals, especials i internacionals. En aquestes reunions, tots escoltem la mateixa informació, com ara discursos,  representacions i demostracions que ens animen a servir Jehovà donant-li el millor de nosaltres. El Memorial de la mort de Jesús també ens uneix. En agraïment a la gran bondat de Jehovà i en obediència a les instruccions de Jesús, cada any ens reunim el 14 de nissan després de la posta del sol per recordar la mort de Jesucrist (1 Cor. 11:23-26). A més, l’assistència a aquest important esdeveniment no està limitada als Testimonis batejats, ja que les setmanes prèvies es fan campanyes per convidar el màxim nombre de persones del nostre territori.

7. Què podem aconseguir si treballem units?

⁷ Així com l’efecte que té una sola llagosta no és gaire gran, l’esforç que fem nosaltres sols quan prediquem pot semblar insignificant. Però si treballem units, podem aconseguir que milions de persones coneguin Jehovà i el puguin lloar i honrar com es mereix. Ara bé, la predicació no és l’única manera de col·laborar amb la unitat del poble de Déu.

8, 9. (a) Quina il·lustració va posar Pau per destacar que la congregació ha d’estar unida? (b) Com podem col·laborar nosaltres en la congregació?

⁸ Quan Pau va escriure als efesis, va destacar que la congregació ha d’estar organitzada i que ha de seguir amb el seu «creixement» (llegeix Efesis 4:15, 16). I què podem fer cadascun de nosaltres? Bé, Pau va utilitzar l’exemple del cos humà per explicar que cada cristià pot contribuir a mantenir la congregació unida i sotmetre’s a la guia de Jesucrist, el Cap de la congregació. L’apòstol va dir que cada «connexió» o articulació del cos ajuda a la unitat. Per tant, què podem fer nosaltres, siguem joves o grans, forts o febles, per contribuir a la unitat i l’espiritualitat de la congregació?

⁹ Una clau és respectar i cooperar amb els ancians, ja que han estat designats per Jesús per dirigir la congregació (Heb. 13:7, 17). De vegades, això ens pot costar una mica, però podem demanar l’ajuda de Jehovà amb tota confiança. El seu esperit sant ens pot ajudar a col·laborar de bona gana amb les decisions que es prenguin a la congregació. Per això, si en alguna ocasió sentim que no volem seguir les instruccions, seria bo recordar que ser humils i col·laboradors pot contribuir molt a la unitat de la congregació. A més, la cooperació en assumptes com aquests farà que ens estimem més els uns als altres.

10. Què fan els ajudants de congregació per mantenir la unitat? (Mira la imatge del principi.)

¹⁰ Els ajudants de congregació també participen a mantenir la congregació unida. Sense importar l’edat que tinguin, treballen de valent per ajudar els altres. Per exemple, col·laboren amb els ancians assegurant-se que hi ha suficients publicacions per a predicar, encarregant-se sovint de la neteja i el manteniment de la Sala, i també donant la benvinguda als qui vénen a les reunions. Si cooperem amb aquests germans, demostrarem que els estem molt agraïts i estarem contribuint al bon funcionament de la congregació (compara-ho amb Fets 6:3-6).

11. Com poden contribuir els joves a la unitat de la congregació?

¹¹ Molts ancians s’han desgastat durant anys per atendre les responsabilitats de la congregació. Però en alguns casos l’edat ja no els permet fer tot el que feien abans. És per això que els germans  més joves poden ser de gran ajuda. Tot i que encara han de guanyar experiència, poden assumir més responsabilitats si reben una bona capacitació. I si els ajudants de congregació s’esforcen de debò poden arribar a ser ancians (1 Tim. 3:1, 10). A més, alguns ancians joves han arribat a reunir els requisits per ser superintendents de circuit i així poder ajudar els germans i germanes de moltes congregacions. No agraeixes molt l’ajuda que ofereixen els joves que estan disposats a treballar? (Llegeix Salm 110:3; Eclesiastès 12:1.)

12, 13. Què pot ajudar la família a col·laborar els uns amb els altres?

¹² Anem una mica més enllà i parlem ara de la cooperació en la família. Molts s’han adonat que apartar un dia a la setmana per a l’Adoració en família és una bona manera d’enfortir els vincles entre joves i grans. En aquests moments tan agradables, ens centrem en assumptes espirituals i això uneix la nostra família. A més, si practiquem el que direm a la predicació, tots estarem més preparats. I és clar, escoltar els altres membres de la família parlar de la veritat i veure que estimen Jehovà i que li volen agradar, enfortirà els nostres llaços.

¹³ I com vol Jehovà que cooperin els qui estan casats? Si tots dos serveixen fidelment Jehovà, seran més feliços i estaran més units. A la Bíblia tenim molts exemples de servents que van expressar l’amor que sentien per la seva parella, com ara Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, i Elcanà i Anna. No ens hauria d’impulsar això a fer el mateix? (Gèn. 26:8; 1 Sam. 1:5, 8; 1 Pe. 3:5, 6.) Si ho fem, estarem més units a la nostra parella i ens aproparem molt més al nostre Pare celestial, Jehovà (llegeix Eclesiastès 4:12).

14. Què pots fer per mantenir fort el teu matrimoni si la teva parella no serveix Jehovà?

¹⁴ La Bíblia diu que els cristians no s’han de casar amb persones que no serveixen Jehovà (2 Cor. 6:14). Ara bé, hi ha germans que estan casats amb persones que no són testimonis de Jehovà. Alguns van aprendre la veritat després d’haver-se casat, i la seva parella no es va fer Testimoni. Amb tot, si aquests cristians apliquen els consells bíblics, faran que la seva família estigui més unida. Això vol dir que han de col·laborar al màxim amb la seva parella sense passar per alt els principis bíblics. I és cert que pot ser difícil, però les recompenses valen la pena! Aplicar els principis bíblics també pot ser un repte si un dels dos s’allunya de la congregació. Això és el que li va passar a una germana que es diu Mary. Ella i el seu marit, en David, servien junts Jehovà, però fa uns vint-i-cinc anys ell va deixar d’anar a les reunions. La Mary va continuar anant a les reunions i als congressos, i s’esforçava per aplicar els principis bíblics a casa i ensenyar la veritat als seus sis fills. Però quan els nens es van fer grans i van marxar de casa, la Mary es va sentir molt sola. Aleshores, en David va començar a llegir les revistes que ella li deixava a la vista i, amb el temps, va tornar a anar a les reunions. Allà, el seu nét de sis anys sempre li guardava un lloc, i si en David no hi anava, el nen li deia: «Avi, t’he trobat a faltar a la reunió». Avui, en David ha tornat a la veritat i la Mary està molt contenta de servir Jehovà al costat del seu marit.

15. Com poden els matrimonis amb experiència ajudar els més joves?

 ¹⁵ Avui en dia, la família és un dels principals blancs dels atacs de Satanàs. Per això, és vital que tant el marit com la dona col·laborin en el seu matrimoni. Faci pocs o molts anys que estiguis casat, pensa en el que pots fer o dir per enfortir el teu matrimoni. En aquest sentit, les parelles amb més experiència poden ser molt útils. Com? Per exemple, poden convidar matrimonis joves a la seva adoració en família i aprofitar aquestes ocasions per mostrar-los que els matrimonis sempre s’han de tractar amb afecte i estar units, sense importar el temps que faci que estan casats (Tt. 2:3-7).

16, 17. Quin futur li espera al poble de Déu?

¹⁶ Imagina els israelites de temps bíblics adorant Jehovà al temple de Jerusalem durant una festa. Primer s’havien de preparar per viatjar, i mentre anaven de camí, s’havien de cuidar els uns als altres. I per aconseguir tot això, necessitaven cooperació (Lc. 2:41-44). Mentre ens apropem al nou món, nosaltres també necessitem estar units i col·laborar tots plegats. I això requereix un esforç constant. Penses que podries millorar en aquest aspecte?

¹⁷ Quantes benediccions ens esperen! De fet, com a cristians, hem deixat enrere les divisions i la confusió que regnen en aquest món. I, tal com van profetitzar Isaïes i Miquees, veiem que el poble de Déu està pujant unit a «la muntanya de Jahveh» (Is. 2:2-4; llegeix Miquees 4:2-4). Però la nostra alegria i felicitat seran molt més grans quan totes les persones arreu del món visquin unides en harmonia i col·laborin entre elles per adorar Jehovà.