Moltes persones que es fan aquesta pregunta han patit la terrible pèrdua d’un ésser estimat i no només busquen respostes, sinó també consol. D’altres veuen l’Holocaust com el súmmum de la maldat humana, i se’ls hi fa molt difícil creure en Déu.

 Idea equivocada: Preguntar-se per què va permetre Déu l’Holocaust no està bé.

 Veritat: Persones amb molta fe s’han preguntat per què Déu permet la maldat. Per exemple, el profeta Habacuc va preguntar a Déu: «Per què em fas veure la iniquitat i mires indiferent la maldat? L’opressió i la violència són davant meu, i tot són querelles i baralles» (Habacuc 1:3, Bíblia Evangèlica Catalana). En comptes de renyar Habacuc, Déu va enregistrar les seves preguntes a la Bíblia perquè tots nosaltres puguem llegir-les.

 Idea equivocada: A Déu no li importa el patiment de les persones.

 Veritat: Déu odia la maldat i el patiment (Proverbis 6:16-19). En els dies de Noè, a Déu «li va doldre en el seu cor» que la terra estigués plena de violència (Gènesi 6:5, 6, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). Sense cap mena de dubte, Déu també es va sentir terriblement trist per l’Holocaust (Malaquies 3:6).

 Idea equivocada: L’Holocaust va ser un càstig de Déu per als jueus.

 Veritat: Déu va permetre que els romans destruïssin Jerusalem en el primer segle (Mateu 23:37-24:2). Des de llavors, Déu no ha beneït ni castigat cap grup ètnic. Als ulls de Déu, «no hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles» (Romans 10:12, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

 Idea equivocada: Si existís un Déu amorós i totpoderós, hauria evitat l’Holocaust.

 Veritat: Encara que Déu mai causa el patiment, a vegades el permet durant un temps (Jaume 1:13; 5:11).

 Déu va permetre l’Holocaust per la mateixa raó que ha permès tot el patiment de les persones: per resoldre les qüestions que van sorgir fa molt de temps. La Bíblia mostra amb molta claredat que és el Diable, i no Déu, qui governa el món avui dia (Lluc 4:1, 2, 6; Joan 12:31). La Bíblia dona dues raons molt senzilles que ens ajuden a entendre per què va permetre Déu l’Holocaust.

1.   Déu ens va crear amb llibertat d’elecció. Déu va dir als primers éssers humans, Adam i Eva, el que esperava d’ells, però no els va obligar a obeir-lo. Ells van decidir escollir per ells mateixos el que estava bé i malament. El seu error, i el d’altres persones al llarg de la història, ha portat conseqüències terribles per a la humanitat (Gènesi 2:17; 3:6; Romans 5:12). El llibre Statement of Principles of Conservative Judaism (‘Declaració de principis del judaisme conservador’) diu: «Molta part del patiment que hi ha al món és el resultat del mal ús de la llibertat d’elecció que se’ns ha donat». En comptes de privar-nos de la llibertat d’elecció, Déu ha donat temps a les persones perquè intentin solucionar les coses per si soles.

2.   Déu pot i vol desfer tot el mal que ha provocat l’Holocaust. Déu promet que milions de persones que han mort tornaran a la vida, incloses les víctimes de l’Holocaust. També eliminarà el dolor que els supervivents de l’Holocaust pateixen com a conseqüència dels seus horribles records (Isaïes 65:17; Fets 24:15). L’amor que Déu sent per les persones ens garanteix que complirà aquestes promeses (Joan 3:16).

 Molts supervivents de l’Holocaust han estat capaços de mantenir la seva fe i trobar sentit a la seva vida un cop han entès per què Déu permet la maldat i de quina manera desfarà els seus efectes.