«QUAN tinc un brot de depressió», diu l’Anna, * «no tinc ganes de fer res, ni tan sols les coses que més m’agraden. Només vull dormir. Sento que sóc una inútil i una càrrega per als altres, i que ningú em pot estimar.»

«Vaig pensar en el suïcidi», recorda la Júlia. «No és que em volgués morir, només volia deixar de sentir-me així. Normalment em preocupo pels altres, però quan estic deprimida, no m’importa res ni ningú.»

L’Anna i la Júlia tot just entraven en l’adolescència quan van caure per primera vegada en la depressió. A diferència d’altres joves que de tant en tant estan una mica aixafats, elles tenien baixades d’ànim que podien durar setmanes o inclús mesos. L’Anna diu: «És com si estigués dins d’un pou molt profund i no en pogués sortir, com si ja no fos la mateixa persona i m’estigués tornant boja».

Lamentablement, aquests no són casos aïllats. La depressió juvenil sembla que està augmentant a un ritme alarmant i, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), «és la primera causa de malaltia i discapacitat entre els joves de deu i dinou anys».

 Els símptomes de la depressió, com els trastorns alimentaris, trastorns del son i canvis de pes, poden aparèixer durant l’adolescència. També són comuns els sentiments d’angoixa, desesperació i tristesa, la baixa autoestima, la falta d’interès per relacionar-se, les dificultats de concentració, la pèrdua de la memòria, els pensaments o intents de suïcidi i altres manifestacions sense explicació mèdica aparent. Per diagnosticar una depressió, els metges han de comprovar que un conjunt de símptomes persisteixin durant setmanes i afectin la vida quotidiana de la persona.

D’acord amb l’OMS, «la depressió és el resultat de la combinació de factors biològics, psicològics i socials». Analitzem-ne alguns.

Factors físics. Sovint, diferents membres d’una família tenen problemes de depressió, com és el cas de la Júlia. Per tant, sembla que la genètica hi pot influir, possiblement afectant l’activitat química del cervell. Altres factors de risc són les malalties cardiovasculars, els canvis hormonals i el consum habitual de drogues, les quals poden intensificar la depressió o fins i tot causar-la. *

L’estrès. Mentre que una mica d’estrès pot ser bo, l’estrès excessiu pot tenir efectes físics i psicològics negatius, fins al punt de fer que un adolescent, que hormonalment és més inestable, caigui en depressió. Ara bé, com ja s’ha dit, les causes exactes són difícils de detectar perquè hi poden intervenir molts factors.

 Algunes causes d’estrès associades a la depressió són el divorci o la separació dels pares, la mort d’algú estimat, els abusos físics o sexuals, un accident greu, una malaltia, les dificultats d’aprenentatge, especialment quan aquestes fan que el nen se senti rebutjat, o fins i tot tenir uns pares massa exigents, potser pel que fa al rendiment escolar. I també hi ha altres factors, com el bullying, la incertesa respecte al futur, un pare depressiu incapaç de mostrar afecte o pares que actuen de manera imprevisible, que poden fer que el jove caigui en una depressió. Si és així, què el pot ajudar?

Normalment, la depressió moderada o greu s’ha de controlar amb la medicació correcta i l’ajuda d’un metge. * Jesucrist va dir: «No tenen necessitat de metge els qui estan bons, sinó els qui estan malalts» (Marc 2:17). Una malaltia pot afectar qualsevol part del nostre cos, inclosa la ment. I, com que el cos i la ment estan connectats, potser seria recomanable canviar alguns dels nostres hàbits.

Si pateixes depressió, pren mesures per cuidar la teva salut física i mental. Per exemple, menja sa, dorm el necessari i fes esport regularment. L’exercici allibera unes substàncies químiques que et fan sentir bé, et donen energia i t’ajuden a dormir millor. Si és possible, pensa en quines coses poden afectar el teu estat d’ànim i estigues preparat. Busca algú de confiança amb qui et puguis desfogar, com per exemple algun familiar o amic,  i això segurament et farà sentir molt millor. Intenta fer com la Júlia, de qui hem parlat abans, i escriu les teves idees i sentiments en un diari. Però sobretot, no descuidis la part espiritual, ja que pot canviar la teva actitud davant la vida. De fet, Jesucrist va dir: «Feliços els que reconeixen que necessiten Déu» (Mateu 5:3, NM).

Tant l’Anna com la Júlia han comprovat que el que va dir Jesús és veritat. L’Anna diu: «Les activitats espirituals m’ajuden a centrar-me en les altres persones i no en els meus problemes. No sempre és fàcil, però quan ho aconsegueixo, em sento millor». A la Júlia l’anima molt fer oració i llegir la Bíblia. Ella comenta: «Fer oració a Déu i obrir-li el meu cor em tranquiŀlitza. Llegir la Bíblia em fa adonar que Déu em valora i que es preocupa per mi. A més, m’ajuda a veure el futur amb optimisme».

Com que és el nostre Creador, Jehovà sap perfectament que l’educació que hem rebut, les experiències viscudes i la genètica influeixen en la nostra visió de la vida i les nostres emocions. Ell pot donar-te els ànims i l’ajuda que tant necessites, de vegades a través de les persones que t’entenen i t’estimen. És més, aviat eliminarà totes les malalties, tant les físiques com les mentals. «Cap habitant no dirà: Estic malalt» (Isaïes 33:24).

La Bíblia promet que «Déu eixugarà tota llàgrima dels [nostres] ulls, i la mort ja no existirà. I tampoc no hi haurà dol ni clam ni dolor» (Apocalipsi 21:4). Quin futur tan bonic ens espera! T’agradaria aprendre més sobre el propòsit que Déu té per a la terra i la humanitat? Doncs visita el nostre web jw.org, on podràs llegir la Bíblia en línia i articles sobre molts temes, com la depressió.